lunes, 12 de marzo de 2012

La fuente y su sonido


Un hospital, una ambulancia, una sirena
y el viento caído por el sol.
La urgencia de la fuente por no andar desaparecida.

Se ha roto nuestro trato con el agua,
ese apretón de manos que le dimos
a raíz de la vida.

Fácil es del río andar como un espectro,
recibiendo fuego y peces calcinados.
Alguien escupe en la tierra y hace unos gramos de barro.



Malaguenya de Barxeta, Carles Dénia de su disco TAN ALTA COM VA LA LUNA (A Josep María)


Mira si he corregut terres
Que he estat en Alfarrasí
En Alzeneta d'Albaida
En El Palomar i ací

Anna, Xella i Navarrés
Bolbait, Bicorp i Boquella
La Granja, Rotglà i Vallés
Gavarda, Alberic i Antella
l'Alcúdia i Massalavés

Mira si he vist meravelles
que he vist les aigües del riu
banyant-te la pell morena
en la cremor de l'estiu

Mira si he vist meravelles
que he vist les barques volar
i la blancor de les veles
pintar el blau de la mar

He corregut moltes terres
per a poder-la trobar
I ara que ja no la busque
apareix sense avisar

He corregut massa terres
des de Ponent a Llevant
Ara deixeu que descanse
a la voreta del mar

Mira que he corregut terres
i a on he vingut a parar?
a la mateixa ribera
de la que vaig escapar